Blog

Els dinosaures que pujaven per les parets

PUNT D’INTERÈS GEOLÒGIC

Aflorament de petjades de dinosaures de Fumanya (Berguedà)

ELS DINOSAURES QUE PUJAVEN PER LES PARETS

Aflorament de petjades de dinosaures de Fumanya (Berguedà)

Mirador d’una paret de roques, quasi vertical, de 900 m2 que conté centenars de petjades de grans dinosaures

EDAT: Maastrichtià (Cretaci superior)

TEMES

DESCRIPCIÓ

Es tracte del mirador d’una antiga extracció de carbó a cel obert. Hi ha una caseta que en un futur pròxim tindrà una exposició temàtica. En aquest punt podem observar una gran paret de roca on es distingeixen centenars d’icnites (petjades fòssils) de dinosaures. La majoria corresponen a titanosures, uns sauròpodes que vivien en el Cretaci superior, i que tenien més de 20 metres de longitud i uns 10 d’alt.

Donat que les capes de l’explotació estan quasi verticals, al treure el carbó han quedat al descobert unes parets enormes on afloren les petjades dels dinosaures, la qual cosa permet observar, a una certa distància, el conjunt de les traces de les petjades.

Aquests dinosaures vivien durant el Maastrichtià, una edat corresponent a finals del Cretaci superior (fa uns 65 milions d’anys), “poc” abans de que s’extingissin. En aquell temps, la zona estava coberta de vegetació amb zones pantanoses. Els animals deixaven les seves petjades en el fang tou. Aquest es va solidificar i, amb molts anys, es va transformar en la roca que veiem actualment (calcàries margoses). Les restes de vegetació van donar lloc al carbó (lignit) que actualment s’ha extret per tal de fer funcionar la central tèrmica de Cercs.

Uns quan milions d’anys desprès, els esforços tectònics van plegar les roques formant els Pirineus, i és per aquest motiu que, actualment, veiem aquestes capes amb les petjades quasi verticals. Sembla ser que els dinosaures no podien escalar parets.

COM ARRIBAR-HI

L’accés és realitza per la carretera de Manresa al túnel del Cadí (C1411). Passada la central tèrmica de Cercs es troba un trencall que porta (direcció a l’oest) a Sant Corneli i Fígols. Seguint aquesta carretera (BV4025), al cap d’uns 9 km, s’arriba a la part més meridional de les antigues explotacions a cel obert. Un cop passat el trencall de Fumanya, (uns 8,5 km) es troba una pista que gira a ma dreta, cal agafar-la i, al cap de pocs metres, s’arriba a l’aflorament.

RECOMANACIONS

És molt recomanable aprofitar per visitar el museu de les Mines de Cercs. Tota la informació sobre el passat miner de la comarca. La visita d’una galeria en un petit tren, fa les delícies dels grans i petits. Informació i reserves. www.mmcercs.cat